"En el marc de la reflexió filosòfica, emergeix una pregunta crítica: "És la solidaritat imprescindible pel bon funcionament de la societat?". Aquesta qüestió ha provocat una àmplia gamma de debats al llarg dels anys, posant de manifest la seva importància en el manteniment de la cohesió i estabilitat de l'imant social. En aquesta dissertació, defensaré la tesi que la solidaritat és un element essencial per al funcionament correcte i just de la societat moderna.

Abans de tot, és fonamental comprendre que la solidaritat es refereix al valor personal que suposa la capacitat que tenen els membres que pertanyen a una comunitat a actuar com un conjunt, creant un estat estable i impulsant la prosperitat a partir dels petits esforços realitzats entre tots. La solidaritat afavoreix la cohesió social i, conseqüentment, el desenvolupament social; aquests tres factors estar interrelacionats. El grau de solidaritat d'un país determina el ritme de desenvolupament i la qualitat del funcionament d'aquest.

En primer lloc, la solidaritat contribueix a la formació d'una atmosfera social positiva. Quan roman el respecte, la comprensió i la cooperació entre un individu i un altre, preval una energia optimista. Al mateix temps, les persones es mostren més disposades a ajudar-se mútuament, creant entre tots un esperit d'esforç col·lectiu que impulsa un funcionament progressista de la societat. En contrast, un espai sense el valor de la solidaritat es veuria debilitat, perquè genera desconfiança i conflictes d'interessos, els quals cultiven en els ciutadans les sensacions d'inquietud, apatia i egoisme. Tot això suposa una amenaça a l'equilibri d'una societat, afectant així el seu bon funcionament.

En segon lloc, per aconseguir la igualtat i la justícia cal també ser solidaris. En una societat unida, hi ha un major enfocament en protegir els drets de grups vulnerables. A través d'aquests, s'estableix un suport mutu que ajuda a promoure un sistema més equitatiu per a tots els membres que pertanyen a una comunitat. Addicionalment, l'harmonia que deriva d'aquest valor atrau i nodreix el desenvolupament de relacions interpersonals i suma un clima de confiança entre els ciutadans. De la mateixa manera, això provoca que els civils compleixin voluntàriament les lleis i regulacions, s'adhereixin a l'ètica social i mantinguin la seguretat dels seus, promovent, en la seva darrera instància, un funcionament adequat de la societat.

Se sol dir que la solidaritat, si no ve de part de tothom, pot tenir com a conseqüència l’aprofitament per part d’alguns individus i que sigui utilitzada per benefici propi. De fet, no és el primer cop que es presencia a un "vagabund" demanant diners al carrer fent-se passar per una persona amb discapacitat. No obstant això, les aparences enganyen sovint. Assumir que tots els vagabunds tenen la intenció d'abusar de la solidaritat de la gent no s'adequaria a la realitat i seria un prejudici. Aleshores, no constituiria una raó suficient per justificar que la solidaritat no és necessària. A més, la crida a la solidaritat tampoc ha de ser anul·lada per aquestes instàncies negatives, sinó més aviat ajustada i millorada per adaptar-se als reptes reals que la societat enfronta.

En mig dels reptes que van aparèixer durant la terrible pandèmia, la solidaritat va deixar una empremta profunda, simbolitzant l'impacte de la unitat durant el temps de crisi. A escala mundial, les comunitats van ser testimonis de tots els actes de generositat del poble, sumant tots com un, donant suport a metges i treballadors de primera línia. Des d'iniciatives de gent ordinària la qual proveïa materials essencials als veïns necessitats fins a les col·laboracions en la recerca de la vacuna contra el virus, l'ajut mutu i la solidaritat es va convertir en l'única esperança. Aquesta resposta col·lectiva va transcendir les fronteres geogràfiques, perquè gran part dels països va compartir recursos, coneixements i experiència per combatre l'amenaça comuna. I va ser així com la vam superar.

En resum, la solidaritat és necessària per al funcionament de la societat, ja que en carència d'aquest valor, ningú estaria disposat a contribuir amb el seu gra de sorra per respectar les normes de la comunitat, el que causaria la seva disgregació. Amb la seva presència, es garanteix la força i la resiliència de la societat. Igual que un conjunt de formigues poden aixecar una pedra, amb la solidaritat dels ciutadans es pot superar qualsevol obstacle."