Optativa d'Educació Visual i Plàstica de 4t d'ESO que s'adreça especialment als alumnes interessats en fer batxillerat ar­tístic o cicles formatius relacionats amb el disseny i les arts gràfiques.  

El dibuix com a eina de representació del que veiem: el retrat, el paisatge (profunditat, espai i perspectiva).

Iniciació al disseny: Fotografia - Tipografia - Composició i cartellisme – Disseny de lo­gotips i marques - Publicitat - Disseny d’elements tridimensionals (envasos...).

Narració en imatges.

Optativa d'Educació Visual i Plàstica de 4t d'ESO que s’adreça especialment als alumnes interes­sats en fer batxillerat tecnològic o cicles formatius que incloguin aquests continguts. 

La geometria com a element bàsic per al disseny i l'arquitectura: traçats geomètrics i les se­ves aplicacions, iniciació als sistemes de representació.

Arquitectura i projectació - Estudi d'algunes figures importants de la història de l'arquitectura i realització d’una maqueta urbanística utilitzant diversos materials.

Les imatges com a eina de representació i informació: dibuix del natural i científic, perspecti­va, fotografia digital, imatge i presentació, vídeo.

Continguts d'E.F per l'alumnat de 4t.ESO

This course will contain extension activities for ES0 4

INTRODUCCIÓ

 

 

«L'aspecte més estimulant del pensament crític a l'aula és que apel·la a la iniciativa de tothom i convida activament els alumnes a pensar amb passió i a compartir idees amb fervor i ment oberta. Quan, a l'aula, tant el professor com els alumnes reconeixen que tenen la responsabilitat de crear una comunitat d'aprenentatge conjuntament, és quan aprendre té més sentit i és més útil. En una comunitat d'aprenentatge així no hi ha fracàs. Tothom hi participa i comparteix tots els recursos que facin falta en un moment determinat per garantir que ens n'anirem de l'aula sabent que el pensament crític ens empodera.»

 

«La majoria dels professors sabem què és estar en una aula de vint o més alumnes desitjant que sorgeixi un diàleg animat entre ells, quan, en realitat només parlen els dos o tres alumnes de sempre. El fet d'escriure i llegir paràgrafs tots plegats posa en relleu la força de la veu de cada alumne i crea un espai en el qual pot parlar tothom qui tingui comentaris interessants per fer.»

Bell Hooks, Ensenyar pensament crític.

 

En la matèria d'Educació en Valors Cívics i Ètics donem especial importància al vessant pràctic dels sabers. No pretenem, per tant, avaluar l'adquisició de certs continguts de coneixement, sinó la reflexió mateixa sobre certs problemes morals i el seu desenvolupament pràctic i transformador a escala personal, interpersonal i social. Aquests tres nivells competencials han estat fins ara els referents a l'hora de reflexionar a les nostres aules sobre cultura i valors. Però les competències específiques en el nou model educatiu han canviat, segurament, perquè la problemàtica del nostre jovent i del nostre vertiginós món també ho ha fet.

 

1- L’àmbit de l’autoconeixement i l’autonomia moral (1AAM) és el pal de paller de tot plegat: saber pensar per un mateix, tenir esperit crític, reflexionar sobre les coses sense prejudicis imposats, prendre decisions (moralment adequades) davant dels problemes de la vida, conèixer-se un mateix, i conèixer els riscos i les conseqüències dels nostres hàbits (amb especial èmfasi en l’abús i mals usos de les xarxes socials), etc.

 

2- Saber que no estem sols, que formem part d’un tot i que la nostra activitat respecte a l’altre és la base perquè el sistema funcioni de forma harmoniosa, és la base de la nostra societat. La justícia i la democràcia (2SJD) haurien de ser  les seves principals característiques. Però la societat és dinàmica i, per tant, es desequilibra contínuament generant dissonàncies. Les normes i els valors (integrats críticament) funcionen com a cohesionadors socials.  Actualment, prenen rellevància valors com el d’inclusió i de justícia des d’una perspectiva de gènere.

 

3- Un tercer problema davant del qual ens trobem és la salut del nostre planeta. Tot plegat, fa necessari el desenvolupament d’hàbits que cuidin la natura. Prendre consciència de la limitació dels recursos i de l’impacte de l’ésser humà en el món i, a més, portar-ho a la pràctica, és el que volem treballar des de l’àmbit de sostenibilitat i ètica ambiental (3SEA). Però no només el respecte pels recursos materials i el patrimoni natural, sinó també pels animals i per la diversitat ètnica i cultural humana.

 

4- Que l’educació emocional (4EE) sigui un dels àmbits a tractar a les nostres aules és símptoma que ensenyar a gestionar les emocions és, potser, un dels reptes a tractar amb més urgència avui dia. Saber estimar-se, valorar-se, tractar l’altre empàticament, valorar-lo, respectar-lo...; aquesta és la competència que l’alumnat ha d’assolir envers ell mateix i envers els altres. Parlarem, doncs, d’emocions, d’empatia i aprendrem a relacionar-nos des del respecte i l’assertivitat. El nostre dia a dia a l’institut és la millor mostra de l’assoliment d’aquesta competència; especialment, la que té a veure amb la convivència i amb la lluita proactiva en defensa de la pluralitat cultural, els drets LGTBIQ+, etc.

 

Com ho farem això? A partir de 32 situacions significatives, relacionades amb els diferents àmbits a treballar, que, mitjançant el diàleg i les diferents activitats que proposem, ens ajudaran, a reflexionar, prendre consciència i implicar-nos activament davant de diferents problemàtiques de caràcter cívic i ètic del nostre món.

 

 

Power point del Tema 1. On teniu els apunts i algunes de les activitats.

En aquest curs es tractaran tres grans temes: l’habitatge, l’electrònica i els automatismes.

Aquesta optativa va adreçada als alumnes que vulguin realitzar estudis relacionats amb l’àmbit de la tecnologia industrial, com per exemple el batxillerat tecnològic o cicles formatius relacionats amb aquesta matèria, i que tinguin bones capacitats tecnològiques i matemàtiques. Així mateix, és necessari que l’alumnat presenti un cert grau d’autonomia.