Discs i particions
Particions
Una PARTICIÓ és una divisió de l’espai d'emmagatzematge.
Tipus de particions:
Partició primària. Són les divisions primàries del disc. Son les particions relacionades amb l'arrencada de l’ordinador. Es poden crear un nombre limitat d’aquest tipus de particions.
Partició estesa o secundària. És un tipus de partició que permet allotjar particions lògiques a l’interior. Aquest tipus de partició no admet un sistema d’arxius directament, només conté les particions lògiques.
Partició lògica. Aquests tipus de particions es troben allotjades dins de les particions esteses i tenen els seus propis sistemes d’arxius.
Què és una partició lògica?
Les particions lògiques s'utilitzen per subdividir una partició estesa en seccions més petites i manejar l'espai al disc dur d'una manera més eficient. Això permet una millor organització i administració de les dades emmagatzemades al disc i més flexibilitat per instal·lar múltiples sistemes operatius o entorns d'arrencada en una sola unitat d'emmagatzematge.
Les particions lògiques també poden ajudar a separar les dades del sistema operatiu i els programes de les dades personals, cosa que en facilita la còpia de seguretat i recuperació en cas de falles.
Esquema o taula de particions
Partició primària. Són les divisions primàries del disc. Son les particions relacionades amb l'arrencada de l’ordinador. Es poden crear un nombre limitat d’aquest tipus de particions.
Partició estesa o secundària. És un tipus de partició que permet allotjar particions lògiques a l’interior. Aquest tipus de partició no admet un sistema d’arxius directament, només conté les particions lògiques.
Partició lògica. Aquests tipus de particions es troben allotjades dins de les particions esteses i tenen els seus propis sistemes d’arxius.
Per dividir un dispositiu d’emmagatzematge en diverses particions cal utilitzar un esquema de partició. Hi ha dos tipus d’esquemes de particions:o
MBR (Master Boot Record) - un esquema més antic que es va començar a utilitzar durant la dècada de 1980. Està relacionat amb el sistema BIOS.
GPT (GUI Partition Table). mentre que GPT és un esquema més modern que es va introduir l’any 2000 a partir de la introducció dels nous sistemes EFI (Extensible Firmware Interface) i que introdueix una sèrie de millores.
MBR (Master Boot Record) - un esquema més antic que es va començar a utilitzar durant la dècada de 1980. Està relacionat amb el sistema BIOS.
GPT (GUI Partition Table). mentre que GPT és un esquema més modern que es va introduir l’any 2000 a partir de la introducció dels nous sistemes EFI (Extensible Firmware Interface) i que introdueix una sèrie de millores.
Taules de particions
-
Una taula de particions mostra les particions d'un disc dur o de qualsevol dispositiu d'emmagatzematge. Existeixen dos estàndards per el disseny de la tabla de partició:
-
Registre d'inici mestre (MBR): MBR, també conegut com ms-dos, és el que es pot anomenar l'estàndard original. MBR segueix sent la taula de particions majoritàriament utilitzada i ve amb dues limitacions importants:
-
No permet la creació de més de quatre particions principals. Aquestes particions s'anomenen particions primàries.
-
Les particions del disc no poden excedir els 2TB.
-
-
Taula de partició GUID (GPT): GPT va sortir molt més endavant. Tot i que MBR encara està en ús, les seves limitacions van impulsar el desenvolupament de GPT. GPT supera les dues limitacions del MBR. Pot tenir múltiples particions primàries i les mides de les unitats poden excedir els 2TB.
- Convenció de nomenclatures i particions de discos duros
- A Linux no existeixen les unitats C:, D: etc. El nom dels discs és /dev/sda, /dev/sdb, /dev/sdc, etc. on dev es la abreviació de device (dispositiu) i sd era l'abreviació de controlador d'emmagatzematge massiu Small Computer System Interface (SCSI, interfície de sistema per a petits ordinadors).
- Particions y numeració de las particions
- Les particions són divisions de les diferents unitats d'emmagatzematge per a que es puguin gestionar de manera independent. En MBR, que es la opció predeterminada en quasi totes les distribucions de Linux, existeixen tres tipus de particions diferents: primàries, ampliades i lògiques. Amb MBR qualsevol partició que no es creï de manera explícita como ampliada o lògica, es una partició primària. Tot l'espai sense assignar es mostra com Free (lliure). Tot i que lliure, aquest espai no es pot utilitzar en aquest estat.
Partició ampliada o estesa
- Si s'etiqueta una partició com a partició ampliada es possible crear moltes més particions en la partició ampliada aquesta. Aquestes particions s'anomenen lògiques, i se'n poden crear moltes. Això vol dir que es poden tenir tres particions primàries i una partició ampliada partida amb moltes particions lògiques.
- En la imatge veiem una partició principal (/dev/sda1) una partició ampliada (/dev/sda2), on a dins té 6 particions lògiques (/dev/sda5 fins a /dev/sda10) i espai sense assignar.
Resum nomenclatura de discs i particions
Com a resum, les particions i els discs a Linux es representen de la següent manera:
/dev/sda (primer disc dur)
/dev/sda1 (primera partició del primer disc dur)
/dev/sda2 (primera partició del primer disc dur)
[...]
/dev/sda5 (primera partició lògica del primer disc dur)
[...]
/dev/sdb (segon disc dur)
/dev/sdb1 (primera partició del segon disc dur)
/dev/sdb2 (primera partició del segon disc dur)
[...]
/dev/sdb5 (primera partició lògica del segon disc dur)
[...]